top of page

JVJOL i GAUDÍ

CCI_000816_edited.jpg

Jujol, en primer terme amb les dues mans a les butxaques en el transcurs d'una visita corporativa

al Temple de la Sagrada Família, Gaudí al centre mirant al terra.

La col·laboració artística d'Antoni Gaudí  (1852-1926) i Josep M. Jujol (1879-1949) ha ofert a la història universal de l'art en general i de l'arquitectura en particular algunes de les obres més singulars i revolucionàries de principis del s. XX i així ho ha reconegut la UNESCO en reconéixer el Park Güell, Casa Milà i Casa Batlló com a part del Patrimoni Mundial.

La complicitat que varen mostrar en les seves col·laboracions tot i que Gaudí era trenta anys major es deu sens dubte a l'admiració i respecte mutus per les obres respectives, però a més va existir una gran sintonia no només en tot allò artístic sino també d'idees i opinions en àmbits relatius a la vida en general i a les creences religioses en particular. El fet de que els dos arquitectes procedissin del Camp de Tarragona (una de les regions històriques millor delimitades de Catalunya) (Gaudí va neixer a Riudoms, Jujol a Tarragona) també va facilitar una entesa tant professional com personal.

CASA BATLLÓ 1904-1906
 

Gaudí el 1906 feia poc que havia conegut a Jujol a través dels cercles ateneistes i del Dr. Pere Santaló que molt probablement hauria parlat de les qualitats de Jujol. El resultat decoratiu de la façana que Gaudí havia confiat a Jujol és una bona mostra del domini del color expressada en una composició armònica i equilibrada. Un revestiment de trencadís d'una notable riquesa cromàtica va dotar la reforma de la Casa Batlló d'una notable personalitat complementant exitosament la genialitat de l'arquitecte riudomenc.

Segons arquitecte Masayuki Irie: "Jujol dona vida i color a l'obra de Gaudí." per tant és un catalitzador de l'evolució del decorativisme de Gaudí.

CCI_000826.jpg
escanear0108.jpg
CCI_000824.jpg
CCI_000830_edited.jpg

JOCS FLORALS -1907
 

Els Jocs Florals eran certamens poètics instituits a Barcelona des de 1859 inspirats en una antiga tradició medieval instaurada per Joan I el 1393. L'any 1907 els organitzadors van confiar a Gaudí la decoració del Saló de la Llotja on tenien lloc les competicions poètiques. En Jujol va recaure l'el·laboració d'unes grans teles que rodejaven les columnes, en elles tres al·legories Fe, Amor, Pàtria que representaven el lema dels jocs. Actualment les teles es troben exposades al MNAC que s'ha fet carrec de la seva restauració i posterior exposició a la Sala Gaudí-Jujol.

publicitat_jocs_florals.jpg
011255-FM_088253_edited.jpg
011254-FM_088258.JPG

PARK GÜELL 1907-1914

 

Jujol s'incorpora a les obres del Park Güell un cop acabada la sala hipòstila. Aquest espai inicialment concebut per acollir un mercat quinzenal comptava amb 86 columnes, 4 de les quals es retiraren per aconseguir un espai més diàfan. Gaudí va encarregar a Jujol decorar l'espai buit que havien ocupat les columnes retirades. Allí va disposar 4 plafons de grans dimensions amb uns sols de 20 puntes elaborats en trencadís d'un gran impacte visual tant pel color com per la composició. Aquests plafons es complementaren també amb altres de menors però de gran riquesa plàstica i fets amb materials ceràmics de diferent naturalesa.

El banc del Park Güell també va ser revestit per Jujol. Les peces ceràmiques que coronaven el banc es feren per encàrrec i Jujol va ferhi unes inscripcions abans de ser cuites, amb al·legories a la Marededeu i expressions espontànies.

DSC_0101.JPG
CIMG5971.JPG
DSC_0083.JPG
DSC_0104.JPG
DSC_0088.JPG
DSC_0067.JPG
DSC_0063.JPG
DSC_0064.JPG

Plat de la família Jujol 

 

DSC_0013.JPG

HOMENATGE AL REI JAUME I - 1908

 

Es tracta d'una decoració que a iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona pretenia retre homenatge al rei Jaume I El Conqueridor coincidint amb el VIIè centenari del seu naixement a Montpelier el 1208. Decoració que s'aplicà sobre el mur medieval i més concretament sobre l'arc que sosté part de la Capella Reial. L'encàrrec va ser fet a Gaudí, però aquet li va confiar a Jujol qui plasmar el nom del Rei Jaume amb una grafia d'inspiració gòtica i tb la creu de Sant Jordi tot en una composició de gran riquesa de colors, la corona del rei la va disposar en el centre de l'arc, junt amb el nom de Jesús com a simbol de la motivació religiosa que va marcar l'esperit de les campanyes del Rei Jaume. 

escanear0001br.tif
escanear0015_edited.jpg

CATEDRAL DE MALLORCA (1908-1914)
 

Jujol s'incorpora a la restauració de la catedral mallorquina en una data indeterminada, probablement cap a 1908. Gaudí va ser contractat pel bisbe Campins i tots dos intervingueren en els sitials del cor amb pintures d'una notable expressivitat sota el precepte de "Si la Glòria eterna és alegria i llum, el temple ha de ser un preàmbul, una aproximació, un camí cap a la Llum." . Les parets del presbiteri es decoraren amb elements de ceràmica vidriada procedent de la fàbrica mallorquina de La Roqueta. Les branques  daurades d'olivera decoren el presbiteri junt amb una interpretació molt personal dels escuts dels mitrats de la diócesi mallorquina. Qui millor va documentar la intervenció va ser l'estudiós Joan Llabrés: Jujol va pintar la part frontal del cor per treure-li la foscor de la fusta de noguera i va dorar fragmentariament alguns altrelleus, respatllers i cresteries. Bona part de la intervenció va despertar rebuig entre molts canonges i el 1914, Jujol i Gaudí varen ser acomiadats.

DSC_0026 (2) (1)_edited.jpg
DSC_0129 (2).JPG
2detall-3.jpg
sanefa-3_edited.jpg
DSC_0018 (2) (1)-2.jpg

FANALS DE VICH (1910)
 

Varen ser encarregats per l'Ajuntament de Vich a Gaudí qui es va rodejar de diversos col·laboradors per dur a terme l'obra entre ells l'arquitecte Canaleta, lluís Ylla, i el talent dels serrallers Joan Colomer i Ramon Collell. Jujol va treballar en ells fins l'ultim de la inauguracio el 7 de setembre de 1910 data que commemorava el centenari del fill il·lustre de la capital osonenca Jaume Balmes.

Els fanals anaven pintats de la pròpia ma de Jujol en vermell, verd i daurat i el 1924 foren retirats atès que a molts no agradaven i altres veien un perill per l'estat de deteriorament al que havien arribat.

5a13c636e47de62f6fbe543bb5ae3285.jpg
unnamed.jpg
4105b5f6c654354b144f0f8e260e0136.jpg

TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA 1905-1926
 

Pel Temple expiatori Jujol va realitzar uns ròtuls dels que s'en conserven dues mostres: un d'ells per la porta d'accès a l'obra; l'altre per una caixa d'almoines en la que hi trobem a més a més del rètol un ribot de fuster en alusió a Sant Josep, amb la M de Maria i la creu de Jesús inscrits, simbolitzant la Sagrada Família. La caligrafia d'aquets rètols tan allunyada de la que feian Gaudí o els seus ajudants, li va valdre l'aprovació del mestre.

El 1907 la cripta adquireix del Bisbat la condició de Tinença Parroquial i Jujol reb l'encàrrec de realitzar un segell per donar validesa als documents de la nova parròquia. Al disseny hi consta "Tenencia Parroquial de la Sagrada Familia Barcelona" que forma una espiral on al centre s'hi situen les inicials JMJ (Jesús. María y José)

Un altre encàrrec en el gran context de la Sagrada Família va ser la policromia de la maqueta que segons Cèsar Martinell estava concebuda en un to general blau que recordava la nit de Nadal a la gran arquivolta de la porta de la Caritat, verd en la de l'Esperança i ocre en la de la fe.

També va realitzar un total de 18 escuts de dignitats eclesiàstiques que en un tamany de 1,60x1m. s'anaren disposant a l'accès del temple fins el 1936 en que foren destruits. Realitzats en fusta i cartro i policromats personalment per Jujol. També pel temple va realitzar els coloms que adornaven el xiprer de la fatxada del Naixement. A partir del model d'un colom viu lligat per una corda Jujol prenia nota dels diferents moviments i posicions que després modelava en fang i emmotllaven els operaris del temple. 

caligrafia (1).tif
a2.jpg
a225.jpg
escanear0044.tif
descarga.jpg
segell4_edited.jpg
Barcelona_Sagrada_Familia_(2052656629).jpg

CASA MILÀ 1906-1912
 

La col·laboració de Jujol a la Casa Milà va consistir en el disseny d'alguns sostres de guix, baranes de les balconades  i escultura. Va ocupar-se també del terrat i les fumeres segons el que havia planificat Gaudí quan aquest per desavinences amb els propietarisi va abandonar l'obra. Segons l'arquitecte Flores: "Resulta evident que gran part del cels rasos de La Pedrera porten el segell inconfusible, no només rupturista, sino desmesurat i amb freqüència al marge de qualsevol norma del jove Jujol."

En el cas dels balcons, segons Martinell, Gaudí va dirigir un balcó el situat sobre l'entrada principal, així com la barana, confiant a la resta de baranes. També es va fer càrrec de les reixes dels semisoterranis i d'algunes baranes del pati interior. També s'encarregà Jujol del disseny d'algunes portes i biombos interiors.

DE560.jpg
triangle1.tif
mila2.tif
foto 1.JPG
escanear0042.tif
P1050651.JPG
P1050691_edited.jpg
CCI_000821_edited.jpg
P1050729_edited.jpg
nov07_clip_image001.jpg
DSC_0123.JPG
DSC_0141.JPG
DSC_0137.JPG
bottom of page