J V J O L
OBRA A BARCELONA
CASA HERAS, POBLE SEC, 1906
Construïda al carrer Tapioles, al cor del Poble Sec, aquest edifici de vivendes és la primera obra executada després de l'obtenció del títol d'arquitecte l'any 1906. Senzilla en la seva concepció estructural però rica en elements propis del llenguatge jujolià com mènsules, esgrafiats i baranes amb un audaç coronament de la façana que trenca amb la monotonia arquitectònica de l'entorn.
BOTIGA MAÑACH, 1911 (desapareguda)
L'industrial Pere Mañach, que sentia admiració per l'arquitecte riudomenc Antoni Gaudí va conéixer a Jujol de la ma d'aquest i aviat es mostrà un entusiasta del seu art. Fabricant de panys i caixes fortes va establir una botiga al carrer Ferran de Barcelona, i en aquell local l'arquitecte tarragoní deixà anar la seva imaginació per crear un espai únic on l'audàcia del seu art adquirí la seva máxima expressió. D'aquell grandiós cabal de creativitat avui només ens queden alguns esboços i elements decoratius comi el tirador de la porta on un cor de ferro forjat donava la benviguda als clients i que actualmente es pot admirar al MNAC.
ASCENSOR IGLESIAS - Carrer Mallorca, 284
Construit per encàrrec del comerciant reusenc José M. Iglesias, aquest elevador va ser ubicat al pati d'una típica casa de l'eixample construida el 1899. Amb una cabina enginyosa i rupturista amb els models de l'època, Jujol construeix un ascensor funcional i alhora el dota d'una línea graciosa que el converteix en si mateix en una singularitat artística de primer ordre. Els ocupants gaudeixen en el seu viatge vertical d'una àmplia visibilitat, característica inèdita en els ascensors convencionals d'aquell moment.
TORRE SANSALVADOR 1910-1915
Ubicada al Barri del Coll de Barcelona on el Dr. Sansalvador va encarregar a Jujol l’any 1909 la construcció de dos xalets per a l’estiueig i lloguer respectivament així com la distribució, ordenament i accesos de la finca. La parcela en qüestió comptava amb un acusat desnivell que obligà a salvar-lo amb diferents escales, amb una concepció del tot enginyosa, esdevenint un conjunt integral i coherent des de el punt de vista del llenguatge artístic i funcional en perfecta simbiosi amb la natura amb la que coexisteix. Mitjantçant diferents estructures d’obra vista la distribució dels espais del jardí pot recordar el llegat romàntic habitual en finques de la part alta de Barcelona. Juntament amb les construccions auxiliars d’obra vista incorpora Jujol com és habitual en la seva creació pedres rústegues recuperades del mateix indret que coronen tanques i baranes dotan d’una sublim plasticitat tot el conjunt.
La “torre” inicialment es començà a construir a la part alta de la finca (carrer Pineda) però no s’arribà a concloure la seva construcció. L’obra que dona al Passeig de Nostra Senyora del Coll destinada al servei, és parcialment un mur de contenció on hi destaquen els vistosos esgrafiats del mateix arquitecte tarragoní entre els quals son remarcables l’anagrama del propietari que apareix en diferents punts. Les finestres son emmarcades amb obra vista i tots els elements guarden un perfecte equilibri.
Amb posterioritat es va construir la cotxera que també permetia el fàcil accès a les galeries de l’aigua “Radial” a través d’una rampa facilitant d’aquesta manera la càrrega de la mercadería
MINA DE L'AIGUA RADIAL 1915
El descobriment l’any 1915 d’aigua amb propietats medicinals en el subsol va ser determinant per replantejar l’ús de la finca i el Dr. Sansalvador va decidir comercialitzar l’explotació sota el nom “Aigua “Radial”. A partir de llavors els esforços del propietari s’enfocaren en la construcció d’unes galeries subterrànies que permetien l’accès al pou i l’emmagatzematge de la mercaderia. La construcció de la torre s’aturà per prioritzar l’explotació de la mina d’aigua i la intervenció de Jujol amb la construcció d’un petit entramat d’arcades i suports tal com si es tractés d’un modest laberint. Les estructures d’obra vista i algunes pedres posen de manifest l’audàcia de l’arquitecte. S’accedeix a aquest recinte a partir d’una doble arcada parabòlica de grans dimensions ensamblada a una bòveda que conté la pressió de la terra.
TALLERS MAÑACH - 1916
Amb posterioritat a la realització de la botiga del carrer Ferran, Jujol va rebre del mateix Pere Mañach l'encarrec d'uns tallers a la Vila de Gràcia. Malgrat tractar-se d'una obra amb alguns elements inconclusos (mirador i alguns altres detalls contemplats al projecte) compta amb una coberta amb uns elements que res tenen a veure amb l'arquitectura industrial de l'època. La seva orientació permetia una il·luminació cenital que facilitava el treball dels operaris. A les naus que no tenen accès a la llum natural Jujol resolt aquesta mancança amb uns cupulins que recorden escafandres. El rentamans també recorda aspectes d'una nau submarina. Actualment els tallers Mañach acullen l'Escola Pública Jujol.
TORRE QUERALT - 1917
La segona torre es projectà l’any 1917 sota el nom “Torre Queralt”. De concepció molt senzilla i modesta en decoració, el més destacable es la barana del terrat, les finestres exagonals i un balcó obert en xamfrà en una de les arestes de la façana. Molt significativa i de gran interès artístic és la tanca que circunda la finca amb una notable presència de pedres rústegues disposades com si fossin els dents d'una serra, les quals contrasten amb elements d’obra vista. La porta amb barrots en diagonal és d’una gran senzillesa i posa de manifest una vegada més la versatilitat creativa de l’arquitecte Jujol.
La caligrafia del rètol on hi apareix en baixrelleu el nom de la finca és un exemple del domini caligràfic que tenia l’arquitecte.
CASA PLANELLS - 1925
És una obra corresponent a la seva etapa de maduresa, 1923, fruit del seu contacte amb el contratista d’obres Evelí Planells, relació professional basada en el respecte i admiració mútua. Situada a l’Avinguda Diagonal de Barcelona cantonada amb carrer Sicília és un edifici de vivendes de gran plasticitat, on convergeixen el llenguatge racionalista (façana del carrer Sicília) amb una viva expressió orgànica (façana Diagonal) de línies sinuoses, corves que desafien el rígid esquema geomètric dominant en les cases veines.
El pis principal compta amb una tribuna en el mateix vértex de l’edifici que permet als seus ocupants una àmplia visió de l’entorn i gaudir d’unes estances lluminoses on modernament diverses generacions de professionals han pogut treballar disfrutant d’un cómode espai que ha mantingut íntegra la seva funcionalitat fins els nostres dies. La organització interior de l’espai conté enginyosos recursos imaginatius.
CASA BRUGUERA - 1923
Es un encàrrec de Teresa Borrell vídua de Bruguera, que reforma l'immoble existent elevant una nova planta, reordenació que permet a Jujol la construcció de galeries a la part posterior i permetent amb la instal·lació de vidrieres a la coberta un millor aprofitament de la llum natural. Millora també l'accès principal traslladant l'entrada al centre i fent més còmode el seu accès. Aprofitant el nou revoc de la façana, Jujol conceb un esgrafiat en honor a Sant Josep Oriol, nascut al mateix carrer. L'execució d'aquest esgrafiat és obra del propi Jujol qui des de la bastida buidà amb la seva propia ma la primera capa de l'esgrafiat per definir una obra completament persona
TORRE DE LA CREU - 1913
Ubicada a Sant Joan Despí, estructuralment obra integrada per una macla de cinc cossos cilíndrics, de diferent alçada coronats per cúpules de diferent tamany i revestiment amb vidres de rebuig provinents de la fàbrica de vidre de la vila veïna de Cornella, que posteriorment es substituiren per fragments ceràmics en composició de trencadís, realitzada per Thecla Jujol, filla de l'arquitecte. Dos dels cilindres tenen la funció de caixes d’escala i la resta completen el conjunt com a miradors on es pot gaudir d’una visió de 360º respecte el paisatge circundant.
El porxo ve definit per un dels cilindres, dos arcs parabòlics configuren l’accès principal a l’edifici. Especialment rellevant és el menjador que compta amb un ampli finestral que dona al l'exterior amb una obertura de 8 metres de llum i que invaeix literalment el jardí de la finca. La decoració de tot el conjunt és senzilla amb parets on hi predomina el blanc amb elegants sanefes de color blau.
Jujol s’adelanta a les tendències racionalistes que s’imposaran a partir dels anys 30 amb amb gran atenció a elements que doten d’una eficaç funcionalitat a l’edifici amb importants obertures facilitant la il·luminació i ventilació dels espais. Representa dins la trajectòria de l’arquitecte una de les seves obres amb més personalitat i autenticitat doncs va comptar amb el vist i plau dels propietaris en tot moment per a realitzar la seva obra amb tota llibertat. Actualment es de titularitat municipal i manté intacte el seu aspecte extern i les escales interiors.
CASA NEGRE - 1915-1930
Propiament es tracta d'una reforma de casa pairal que Jujol va transformar profundament, dotant-la d'una plasticitat exhuberant. Jujol compta amb l'aprovació del Sr. Pere Negre en l'execució de tota la transformació on les formes i colors s'expressen en clau barroca impregnant els espais i les estances d'una atmosfera que porta l'inconfusible segell de l'arquitecte. El punt d'atenció de la façana és la tribuna en forma de carrossa que es sustenta delicadament recolzada sobre unes finísimes estructures de ferro. Tota la resolució dels esgrafiats esdevé una oració a la Mare de Déu, i la epigrafía mariana es reconeixible en diferents punts de l'edifici.
Especialment significativa per la seva plasticitat i cromatisme és la caixa d'escala on hi predomina el "blau jujolià" característic en moltes de les seves obres, enginyosament il·luminada i ventilada per uns finestrals que doten aquell espai d'una singularitat rellevant.
El barroquisme jujolià adquireix el seu punt més àlgid en la decoració de l'oratori.
El conjunt estava delimitat per una tanca també obra de Jujol, avui ja desapareguda.
_JPG.jpg)
CASA MARTÍ - 1922
Es tracta d'un edifici de dues plantes, de factura senzilla, amb aquella austeritat franciscana que Jujol aplicava quan ho requeria l'encàrrec. Situada al carrer Independencia, cantonada amb Enamorats. Destaquen entre els seus elements les baranes i un balcó cantoner així com els remats de la façana. Tot ell un edifici on l'economia constructiva es posa de manifest.
PALAU DEL VESTIT - 1926-1928
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, Jujol va rebre l'encàrrec d'un edifici públic de grans dimensions que s'aixecaria al recinte de la mostra just vorejant la Plaça d'Espanya. Condicionat per la columnata d'entrada Jujol adapta la seva obra al gust neoclassic dominant en aquell entorn en un solar força irregular i asimètric i coronant l'edifici amb una voluminosa cúpula. Més marge de llibertat trova Jujol en el seu treball decoratiu principalment pintures i conjunts escultòrics de l'atri. Codirigit amb el profesor de l'Escola d'Arquitectura Andrés Calzada l'edifici es va deteriorar significativament durant la Guerra Civil fins a la seva reconstrucció que res té a veure amb l'obra de Jujol.
_edited.jpg)
FONT COMMEMORATIVA - 1928-1929
D'una manera semblant al Palau del Vestit, aquest va ser un encàrrec marcat per uns plaços innegociables i aquesta circumstància incomodava a Jujol, tanmateix aquesta obra que s'havia d'erigir com un record perdurable de l'Exposició Universal va acabar alçant-se en els terminis previstos. També d'acord amb un estil neoclàssic però amb trets marcadament neobarrocs i completant el conjunt amb diversos elements de l'univers jujolià especialmente significatius eren el paviment i els fanals originals, l'obra es presenta avui adulterada en tant que ha perdut alguns d'aquells elements. El conjunt és una colosal al·legoria a les conques fluvials de la península. Corona el conjunt una teiera que un cop encesa és visible desde la llunyania de les avingudes quilomètriques que conflueixen en aquest espai.
SIGNATURA DE L'ARQUITECTE
CASA CEBRIÀ CAMPRUBÍ - 1927
Emplaçada al terme de Cornellà. Es tracta d'una obra que és una composició de tres cossos prismàtics i un de cilíndric, amb diferents alçades que doten aquest edifici d'un perfil singular. En el seus origens la finca dels Camprubí era una explotació dedicada al cultiu de les roses i aquesta activitat Jujol la reflectí en els esgrafiats de la casa on hi han diverses al·legories al mon de la pagesia, i on tampoc hi falten els moixonots fantàstics. Hi destaquen la pròpia representació dels membres de la casa i també dos esgrafiats dedicats a Santa Maria Magdalena i Sant Isidre com a protectors dels pagesos.
Actualment és de titularitat municipal.
ROSETÓ GÒTIC - 1942
Entre els estralls causats per la revolució de 1936, els de l'Església del Pi tingueren una significativa gravetat atés que suposaren entre d'altres la pérdua total del seu rosetó amb els vitralls i la celosía completament malmesa quedant l'ocul de 10 m de diàmetre completament despullat de la filigrana gòtica. Atès que com a profesor Jujol havia fet treballar als seus alumnes en aquest element abans de la guerra aquesta circumstància hauria facilitat la reconstrucció amb criteris arqueològics. Concretament en el context de l'assignatura "Copia de Elementos Arquitectónicos" els alumnes providencialment haurien documentat el rosetó amb el rigor propi que es derivava d'una asignatura tan respectada com aquella. Fou inaugurat el 1942.
TORRE CODINA - 1947
És una antiga casa fortificada del segle XVI que Josep M. Negre, fill de Pere Negre va adquirir al terme de Badalona. Jujol hi intervingué millorant les obertures i reconstruint uns matacans de defensa a la façana principal. En el seu interior destaca la intervenció duta a terme a l'escala que dona accès a tot l'edifici, decorada profussament amb elements sobreposats als ja existents. Jujol enriqueix l'escala, folrant els graons, la barana i integrant-hi un arrimador amb una cresteria daurada que compleix amb la seva funció pràctica i decorativa al mateix temps. L'arcangel Gabriel (patró del fill del propietari) decorat també per l'arquitecte dona la benvinguda al visitant just al peu de l'escala.
VITRALLS VILANOVA i LA GELTRÚ - 1947-49
Durant la última època de Jujol, l'arquitecte dissenyà pel temple parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova i la Geltrú diversos vitralls per a rossetons que encara avui es poden contemplar en tot el seu esplendor cromàtic i vitalitat artística els quals estan dedicats a:
- L'Anunciació
- L'Eucaristia
- Sant Antoni
- Sant Isidre
- Mare de Déu del Roser
- Baptisme de Jesús
- Sant Lluc
- Sant Pere
- Mare de Déu de Montserrat
- Santíssima Trinitat
En aquesta etapa va començar l'Altar del Sagrat Cor, que malauradament va quedar truncat l'any 1949 amb la mort de l'arquitecte.
CASA PORTUSACH - 1924
Edifici de vivendes situat al carrer Benet i Mercader de Barcelona, obra projectada el 1924, destinada a pisos de lloguer, una construcció simple i austera. Amb una decoració discreta, els elements més destacables son les baranes i el tirador de la porta que recorda un corda.
